En el darrer ple del mes de Novembre, presentàrem la moció conjunta del 25N,
Compromís, Psoe, PP, i Purp. Des que està el partit d’extrema dreta al nostre ajuntament,
ja no s’ha fet una declaració institucional com venia sent costum.
Esta moció, no és només un text amb dades i acords, sinó que va més enllà. És
l’expressió clara del nostre compromís amb els drets humans, amb la llibertat de les
dones i amb un model de societat que rebutja de manera clara i rotunda qualsevol forma
de violència masclista.
La violència contra les dones no és un assumpte que admeta ambigüitats. No és un debat
d’opinions. No és una qüestió partidista ni ideològica. És un problema reconegut com a tal
per la Unió Europea, per les Nacions Unides i per tots els organismes internacionals que
treballen per la seguretat i la igualtat.
En este sentit, el missatge ha de ser molt clar: quan es parla de la vida, la seguretat i la
llibertat de les dones, no pot haver-hi colors ni matisos. Ha d’haver-hi unitat. I esta
unitat no és només simbòlica: és necessària. És necessària perquè la violència
masclista és una qüestió estructural, transversal i persistent.
Per això calen pactes d’Estat, pactes valencians, recursos coordinats i una xarxa
municipal sòlida. Per això és necessaria una moció com esta, on es proposen acords en
matèria de prevenció, d’educació, de drets, de serveis públics, de protecció,
d’acompanyament, de dotar els ajuntaments de més eines i de garantir que els serveis
especialitzats en violència de gènere funcionen.
Cal tindre molt clar i reconèixer que la violència contra les dones no apareix del no-res. Té
causes, té arrels, i té context. I mentre no s’assenyalen, no s’entenguen i no s’aborden
estes qüestions, continuaran reproduint-se.
La desigualtat estructural és una desigualtat que es manifesta en l’àmbit laboral, en el
repartiment de les cures, en la dependència econòmica, en les relacions afectives, en els
models culturals que encara assignen rols diferenciats. Tot això crea un terreny fèrtil
perquè la violència masclista trobe espai, i per això cal actuar amb contundència, amb
polítiques públiques valentes i amb recursos suficients.
Cal treballar des de les escoles, des del carrer, des de les famílies, des de la cultura i des
dels mitjans, oferint i exigint alternatives, referents, corresponsabilitat, educació afectiva-
sexual i una mirada crítica que desmunte els estereotips que sostenen la desigualtat. Però
tambè combatent allò que la fa possible.
En definitiva, el que votàrem en el ple és un compromís amb les dones del nostre
municipi. Un compromís per garantir-los seguretat, acompanyament, protecció i dignitat.
Un compromís per continuar avançant amb determinació, cap a un futur on cap dona haja
de viure amb por.
És per això que li vam fer arribar a Vox que negar la violència contra les dones, encara
que siga de manera subtil o amagada en discursos aparentment neutres, fa mal. Fa mal a
les víctimes, a les famílies, i a les dones que continuen patint.
I no ho diguem nosaltres. Ho diu la justícia, les dades oficials, els organismes
internacionals i tots els coŀlectius professionals que treballen cada dia amb víctimes reals.
La violència masclista no és un relat.
Negar que existix la violència masclista no l’elimina. Però parlar-ne, abordar-la i actuar sí
que salva vides. I això és el que vam fer al ple, no des d’un partit, sinó des del conjunt
d’una institució democràtica que té el deure de protegir a totes les persones del nostre
poble, sobretot les que estan en situació de major vulnerabilitat.
Compromís per Puçol
Ple de Novembre de 2025