El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País Valencià i commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I’any 1238. En tot el territori valencià, és una celebració institucional de caràcter autonòmic que té el seu origen directe l’any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama esta data com a Dia del País Valencià.
Després de 5 mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra de Sant Miquel, l’emir de València, Zayyan ibn Mardanix, va signar la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condició de disposar de 5 dies perquè tothom pogués sortir lliurement amb tots els béns que poguessen portar. Diu la tradició que Zayyanva va ser l’últim en eixir de la ciutat el 8 d’octubre i que l’endemà, Sant Dionís, el rei Jaume i el seu seguici van fer l’entrada solemne a la ciutat. Malgrat que la conquesta no havia acabat, pocs mesos després, Jaume I va donar els Furs de València a la ciutat, que proclamaven la fundació del nou Regne de València. Després vindria el Decret de Nova Planta i l’absolutisme borbònic que ens feren més mal que una tronà, la Renaixença i la transició democràtica.
I com la vida són cicles que es repeteixen periòdicament, des de fa més de deu anys estem patint denou el menyspreu del govern de l’estat espanyol amb un infrafinançament que va ofegant a poc a poc al nostre Govern Valencià i abocant-lo a deixar de donar els serveis més bàsics a la ciutadania, com són: la educació, la sanitat i la protecció social. I tot per no ser submissos a un govern del PP corrupte i podrit com és el que ens desgoverna des de Madrid.
Tenim molts motius per celebrar la nostra Diada Nacional però desgraciadament a dia de hui tambè tenim molts motius per reclamar el que ens pertoca, perqué volem tindre els mateixos drets que qualsevol ciutadà ja siga d’Extremadura, La Rioja, Cantabria o les Illes Canàries. Membres del govern espanyol reconeixen obertament que el País Valencià és l’autonomia pitjor finançada de tot el territori espanyol, tant en renda per càpita com en diners per a inversions. Si la mitjana espanyola en inversions és de 241€/persona, ací ens envien 155€/persona.
Per fer-nos una idea real, cada any que passa deixem de rebre del govern central més 1.000 milions d’euros. Des de l’any 2000 ens deuen més de 16.000 milions d’euros. És per això que el nostre país registra una tasa de pobresa i exclusió social del 31’7%. És una injustícia o no? Quantes coses haguerem pogut fer amb eixos diners per millorar la nostra qualitat de vida?
Com deia Ovidi Montllor, “ara ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer.”
O els valencians i valencianes ens plantem o continuarem per molst anys siguent l’últim bonyigo del rastre.
Feliç dia de Sant Dionís i feliç Dia del Poble Valencià!
Compromís, setembre 2017