Fa uns dies que van acabar les falles però encara recordem els esclafits dels masclets i crepitar del foc devorant els monuments. Però enguany ocorre una cosa estranya, pareix que encara ressona l’estrèpit de les explosions de la mascletà però ja no fa olor a pólvora sinó pudor de corrupció.
Des de fa ja molts mesos no paren d’eixir a la llum casos i més casos de corrupció que assolen el PP especialment a nivell autonòmic. A tots ens sonen noms com ara el cas Bárcenas, Palma Arena, Brugal, Noós, la trama Gürtel, Cas Cooperació amb Rafael Blasco al capdavant, el cas Fabra, el cas Rus i així fins a més de vint trames distintes.
Com no paren d’eixir a la llum nous casos costa inclús recordar, no sols el contingut sinó el nom.
Si a finals de gener el PP valencià passava a ser dirigit per una gestora després que consellers, exconsellers, càrrecs locals del partit foren cridats a declarar davant la Guardia Civil pel cas Imelsa, ara arriba el moment del cas Taula. Les línies roges del PP es tornen cada vegada més primes i difuses. Els regidors del PP a l’Ajuntament de València investigats per un suposat blanqueig de capitals seguiran amb el seu càrrec i demanaran el sobreseïment del cas. Isabel Bonig ho té complicat amb l’enemic dins de casa. Front a açò la estratègia no pot ser una altra que sembrar la confusió. Intentar posar-ho tot al mateix sac i així les vergonyes de ú es veuen menys.
Malgrat tot, encara s’entesten a donar lliçons de pluralitat, democràcia, participació o transparència quan mentre han governat eren conceptes que quedaven pràcticament relegats a l’oblit. A Puçol pretenen donar-nos lliçons inclús de les línies de programa de l’equip de govern al·legant que són irreals i electoralistes. Caldrà doncs que facen memòria dels seus (100?) punts del programa electoral que presentaren a l’anterior legislatura. Ara resultarà que les seues propostes no només no eren electoralistes sinó que a més les van portar totes a terme. A Compromís, mal que els pese, creguem que les línies plantejades marquen el camí d’un programa coherent, realista i realitzable però és molt fàcil a l’inici de la legislatura desprestigiar la feina dels altres.
La mascletà continua però encara no sabem quan arribarà l’hora del terratrèmol final. Esperem que siga prompte. Ja resulta indigest obrir el diari cada matí i desdejunar-nos amb una nova desfeta del PP que no fa més que evidenciar que per a l’únic que no els ha tremolat el pols ha sigut per a enganyar i saquejar a totes les valencianes i valencians mentre a Puçol, ara mare, els seus companys diuen que s’avergonyeixen del comportament dels imputats (ara investigats) potser per rentar-se la consciència.
Tot açò s’haguera pogut estalviar si el PP haguera concorregut a les eleccions com els demés partits, sense doping econòmic. Vorem com acaba la disparà.
Compromís per Puçol
Març 2016