Puçolenques, Puçolencs, Regidores i regidors de la corporació,
Permeteu-me que comence felicitant els cantaors, els dolçainers i els grups de danses. La festa no és festa si no hi ha música i precisament la música és una de les característiques més remarcables d’esta terra, que tants i tan bons músics ha donat i continua donant. Sense eixir de casa, Puçol és poble de molts i bons músics, d’estils ben diferents, on la música tradicional valenciana compta amb una bona representació. Hui Nou d’Octubre celebrem el nostre naixement com a poble precisament amb la música de la dolçaina i el tabal, dos instruments que sonaven ja en els temps en què Jaume I va entrar, tal dia com hui, a la ciutat de València.
El Nou d’Octubre de 1238 és la data de fundació del Regne de València, constituït com a tal per Jaume I, que era alhora rei d’Aragó, comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorca i senyor de Montpeller. I esta és la data institucional i oficial en què celebrem la fundació d’un regne que el monarca va dotar d’unes lleis pròpies, els Furs de València.
Des del mateix centenari de l’arribada a València de Jaume I, els valencians hem celebrat este fet transcendental en la nostra història: al llarg dels set segles que separen l’actualitat d’aquell moment i a pesar de les vicissituds que hem travessat, sempre hi ha hagut ocasió per al record i la lloança de la figura de Jaume I. En el primer centenari d’aquell gloriós dia de 1238, el Nou d’Octubre va nàixer com una festa de marcat caràcter patriòtic i per això s’homenatjava la Reial Senyera, emblema dels fets passats.
Les valencianes i els valencians de hui dia continuem celebrant el Nou d’Octubre i homenatjant el nostre rei fundador. Tots junts, en harmonia i concòrdia. Esforçant-nos perquè el partidisme no s’impose en un acte que ha de servir per a unir i sumar. A eixa unió vos emplace, inajornable en el nostre cas, puçolenques i puçolencs, si volem fer escoltar les nostres necessitats.
Perquè les necessitats de Puçol ens obliguen a unir l’exigència a
la celebració. Commemorem el nostre naixement com a poble, sí, però des del respecte i la lleialtat institucional, els puçolencs ens veiem obligats a reclamar al nostre interlocutor més immediat, la Generalitat Valenciana, la intervenció necessària per a posar Puçol a la mateixa altura que els pobles del voltant. No volem ser una illa, desconnectada de les principals vies de comunicació, que ofeguen el nostre poble però li queden lluny per a una comunicació ràpida i eficaç. I no volem ser una bassa, que s’ompli cada vegada que plou, inundant túnels, parcs i carrers i posant en perill la vida dels nostres veïns. Amb l’orgull que ens atorga la pertinença a esta gran terra que és València, nosaltres hui alcem la veu per a reclamar més atenció del nostre govern.
Com a valencians, estem igualment en condicions d’exigir un millor tracte per part de l’Estat. La nostra exigència no és un brindis al sol, sinó una demanda basada en els drets que ens assistixen com a ciutadans. En virtut d’eixos drets, els valencians necessitem un millor finançament, una evidència que actualment ja no ignora cap sector de la societat valenciana.
La situació econòmica i financera valenciana és senzillament insostenible i el sistema de finançament autonòmic, simplement injust. Per desgràcia, som una comunitat autònoma pobra, sempre per davall de la mitjana espanyola en serveis públics. Paguem més que els altres, però rebem diners per a inversions i serveis molt per davall d’eixa mitjana. La nostra és una situació profundament injusta, que fa més grossos els problemes de la crisi i que posa de manifest les desigualtats entre comunitats autònomes. Els valencians som considerats com a rics i aixina ens ho fan pagar.
Hui estem ací per a commemorar el nostre naixement com a poble, el nostre passat gloriós, del qual ens podem sentir orgullosos. Però encara més orgullosos ens hauríem de sentir si fórem capaços d’unir-nos tots en una sola veu per a reclamar igualtat en el tracte tant per a Puçol com per a València.