El passat dia 3 de setembre tingué lloc al nostre poble, i dins del programa de festes, el tradicional Sopar Solidari. Enguany, mira per on, comptàrem amb la presència del president de la Generalitat (per cert, no triat pels valencians), el Molt Honorable Alberto Fabra, també president d’un partit amb més de 110 imputats per corrupció, entre ells l’exconseller Rafel Blasco, acusat per sis delictes, com ara desviar vora trenta millons d’euros destinats a la cooperació internacional (els més necessitats del món) per a comprar-se locals per a ús propi i del seu partit: el Partido Popular de la Comunidad Valenciana.
I clar, en Compromís no podem deixar de fer-nos algunes preguntes:
- Per què el president de la GV ve al Sopar Solidari quan un conseller del seu govern ha desviat més de trenta millons d’euros del fons de cooperació internacional?
- Per què el president de la GV ve a un Sopar Solidari després de retallar i requeteretallar l’ensenyament públic?
- Per què el president de la GV ve a un Sopar Solidari després d’imposar els Repagaments als dependents i discapacitats?
- Per què el president de la GV ve al Sopar Solidari i no el 7 de Setembre o la Nit de Paelles on no hauria cridat tant l’atenció?
Però estava tot pensat. En el Sopar Solidari si algú protestava o xiulava en públic seria per poca sensibilitat. Segons l’alcaldessa, està molt clar per què vingué. Fabra a Puçol: perquè el va convidar ella. Cosa que demostra el poc coneixement i la poca sensibilitat per part tant de Fabra com de l’alcaldessa, doblement insensible a algunes realitats, com pogueren comprovar tots els assistents. La presència d’un president que tant de dolor ha causat amb les seues mesures desencadenà una situació indesitjable sense cap necessitat. Ni l’alcaldessa ni el president estigueren a l’altura d’una veïna del nostre poble i la seua familia quan li demanaren a Fabra que li explicara al seu fill per què els seus pares, després d’un gran esforç i d’haver superat unes oposicions, s’havien quedat sense faena pel tancament de la RTVV.
En lloc de donar suport a esta veïna, l’alcaldessa només tingué l’ocurrència de dir que no era el moment, ni el lloc per a parlar d’este tema; que ella havia convidat el president a sopar! Vaja com si l’haguera convidat a sopar a sa casa. Típica reacció d’una acaldessa del PP, no del poble de Puçol, que pensa que el càrrec d’alcaldessa li permet fer al llarg del seu manament el que li done la gana i actuar com si el poble fóra el seu cortijo. I típic dels càrrecs del PP, que contínuament confonen els actes festius en actes electorals del seu partit. Si l’alcaldessa de Puçol (i tot el seu equip) no sap on li cau la càrrega, s’ho haurà de fer mirar. I per acabar-ho d’arreglar va convidar Fabra a pujar a l’escenari i fer un discurs que sobrava. La pregunta és, qui provoca a qui? La resposta és: provoca aquell que no sap que velocitat i cansalà no són la mateixa cosa.
Enric Esteve
Regidor de Bloc-Compromís
25 de setembre de 2014