En el Ple del mes de gener, el govern municipal del PP-PAVALUR votà en contra de la moció presentada per Compromís i PSOE contra el copagament i les retallades als centres de persones amb discapacitat i gran dependència. En la defensa de la moció, vaig llegir uns paràgrafs d’una carta d’Hipòlit Agulló, pare d’un fill gran dependent, que deia coses com estes:
«El que realment vull és denunciar, amb respecte i claredat, no només unes retallades brutals a la Dependència, una mala gestió dels recursos existents o una manca de sensibilitat per les persones més vulnerables, sinó la humiliació continuada i in crescendo que estem patint tots i totes els dependents i familiars (…) Em sent impotent escoltant cada dia les barbaritats de malversacions que fan els nostres governants (…) Algunes famílies hem hagut d’acudir al Tribunal Superior de Justícia de la nostra Comunitat per la humiliació que ens suposava haver de demostrar als governants del PP que, com a pares, estàvem cuidant els nostres fills grans dependents abans que en 2006 s’aprovara la Llei que els atorgava un dret subjectiu equiparable a l’aconseguit amb l’educació o la sanitat (…) Els representants del Partit Popular que ens governen amb la seua majoria absoluta no són els únics responsables del que esta passant-nos. També ho són aquelles persones del poble que amb la seua decisió lliure i responsable d’acudir a les urnes fan que estos governants ens humilien (…) Pensen que hui som nosaltres els dependents i demà poden ser vostés!».
Ni després d’escoltar estes dures paraules, els va tremolar el pols votant en contra de la moció. En Compromís sentim una profunda decepció de vore el que tenim al front del govern municipal. Sí, sí. Vostés, senyors i senyores del PP-PAVALUR, que no reaccionen ni davant dels drames més grans!
En la mateixa línia d’actuar sense cap sentiment, l’altre dia entrevistaren en la tele el pocavergonya (fantasma, mafiós, tant se val!) Eduardo Montes, president de les elèctriques espanyoles. No li va tremolar la veu dient, sense cap pudor, per què «no posen també el punt de mira en les empreses d’alimentació com el posen en les elèctriques?». Vaja que, per a este individu, és el mateix un quilo de sardines que la factura de la llum d’una familía qualsevol. Tot llevat d’aclarir el preu del cost real de la llum. Perquè hi ha elèctriques que ja han amortitzat el cost de la inversió i quasi tot el que entra són beneficis. M’agradaria saber si estes persones tenen cor, perquè s’assemblen més als voltors esperant les nostres despulles per a fer-se ben farts! I el que és pitjor: amb la col•laboració entusiasta dels qui governen (PP) i han governat (PSOE), alguns d’ells assessors en els consells d’administració de les elèctriques, amb sous de més de cent mil euros a l’any sense pegar colp. En Endesa: José Mª Aznar (PP), Elena Salgado (PSOE), Pedro Solbes (PSOE), Rodolfo Martín Villa (PP). En Iberdrola: Ángel Acebes (PP), José Luís Olivas (PP), Manuel Marín (PSOE). En Gas Natural: Felipe González (PSOE), Narcís Serra (PSOE), Rosa Rodríguez (PP). I l’omnipresent, o déu, Rodrigo Rato (PP), que està en tot, com el julivert. Esta és la gent que dóna lliçons de democràcia i austeritat. Pocavergonya!
Necessitem un govern que siga capaç de recuperar tot el que era i és nostre, tant del sector elèctric, com del financer; com en les comunicacions, l’educació, la sanitat, etc. Si no ho fem aviat, serem esclaus per a sempre d’esta gentola. Cal gent honrada i amb valor al front de les institucions. Per això, com diu la cançó d’Al Tall: «Que vinga, que vinga, que vinga la llum, abans que el petroli ens ompliga de fum!».
Enric Esteve
Portaveu de Bloc-Compromís a l’Ajuntament de Puçol