Parles en valencià ? Denunciat ! Això passa a El Puig i Puçol. “La verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante”, reconeix un agent de la Guàrdia Civil. Ho ha denunciat este cap de setmana Rubén Durà, company de Puçol, en dos escrits al seu Facebook que no tenen pèrdua. Com en els pitjors temps de la pitjor Espanya , ens criminalitzen per parlar en la nostra llengua a la nostra casa.
Primer escrit, dissabte 3 d’agost
Aquesta mateixa vesprada em para la Guàrdia Civil a la localitat del Puig, vaig acompanyat de 4 persones més en el cotxe, jo em trobe assegut com a acompanyant al seient de darrere.
Després que “l’agent” s’ha dirigit a tots els qui ens trobàvem al cotxe sense cap mena de respecte des del primer moment, ha ordenat q baixarem un per un per escorcollar-nos. En haver de baixar jo mateix, m’he dirigit a “l’agent” en castellà per dir-li que havia de llevar-me el cinturó de seguretat que tal i com mana la llei, duia posat. En baixar, passe a parlar-li en valencià. Des d’aquest moment, “l’agent” pren una actitud altiva i “xulesca”.
Una vegada ens ha escorcollat a tots i ha comprovat q no hi havia cap problema, ha ordenat a un company i a mi mateix (els únics que li hem parlat en valencià), que li entregarem el DNI ja que anava a denunciar-nos per no dur posat el cinturó…i així ho ha fet.
Me cague en les forces i cosos de (in)seguretat d’aquest estat que no sent meu!!!
Segon escrit, diumenge 4 d’agost
Quina llàstima que encara hui parlar la llengua que m’ha ensenyat a posar en valor paraules com estima, respecte, llibertat, tolerància…haja de ser l’objectiu de l’odi d’alguns (massa) que no la parlen i la voldrien morta i com a conseqüència esdevinga un acte de resistència per part dels qui la parlem i estimem.
M’estime la meua llengua perquè m’és natural fer-ho, perquè em sé amb ella i per ella, perquè el fet de parlar-la fa que m’estime i respecte qualsevol altra, siga quina siga, perquè parlant-la sent participar des del meu humil localisme d’una gran globalitat de la qual em sent part i també m’estime.
Per això, però també per molts altres motius, m’ha entristit comprovar, en anar hui a la caserna de la guàrdia civil d’ací de Puçol per posar una queixa pel tracte rebut ahir per un “agent” i per haver-me posat, aquest mateix, una denúncia falsa, que si, que malgrat que hui si que ens han tractat molt millor, amb “respecte” i “professionalitat” i ajudant-nos en tot allò que ens ha estat necessari, tanmateix hem hagut de dirigir-nos als agents que ens han atès en castellà i a sobre, hem hagut d’aguantar i tragar-nos fins en tres ocasions comentaris com “es que claro si le hablasteis en valenciano, el se pudo molestar”, o “simplemente por respeto deberiais haberos dirigido en castellano”, o “la verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante”.
I clar, ara vas i et poses a pretendre fer que entenguen que no estas d’acord en eixos comentaris i que vols que t’atenguen en valencià…doncs res, ho perds tot. Eixe és el seu respecte i la seua tolerància mentre a tu només et queda picarte-la en dos perdres i, això si, seguir utilitzant, tossudament, amb alegria, espontaneitat, naturalitat i de forma incansable, l’eina que ells més odien…EL CATALÀ, allò que ens defineix.