L’altre dia en televisió la Sra. Cospedal, secretària general del partit en el Govern central, feia unes declaracions sobre els escraches. Començava dient que el político tiene que tener libertad de expresión. Que además tiene la obligación de representar a los ciudadanos, al pueblo soberano que nos ha elegido para que lo representemos. ¿Pero qué es eso de violentar el voto? Eso es nazismo puro.
El primer que ens preguntem en el Bloc-Coalició Compromís és, esta senyora, que és advocada de l’Estat, sap realment el que diu? U es queda bocabadat quan sent certs personatges del PP fer estes declaracions i veu la gràcia que tenen per donar-li la volta al calcetí. Acaben fent vore el món del revés. Ara resulta que se senten perseguits, insultats, inclús agredits pels integrants de la Plataforma Stop Deshaucios. Tot perquè, potser, algú haja insultat directament algun polític a la porta de sa casa.
Mire Sra. Cospedal, açò és com el cas dels carrets de Mercadona. És vergonyós que haja d’intervindre tot un senyor ministre com si el robatori de dos carrets de menjar fora un problema d’estat. Està clar que no s’ha d’insultar les persones (encara que siguen persones públiques), però d’ací a disparar sense comtemplacions que esto es nazismo puro…
Sra. Cospedal, vol saber el que és un escrache? Mire, l’escrache és que els culpables, amb nom i cognoms, d’esta estafa crisi, vagen soltets pel carrer i amb protecció policial, i que vostés els protegisquen i els donen la raó legislant a toc de pito totes les seues ordres, encara que això signifique mirar cap a altra banda quan els bancs roben els estalvis de tota la vida a gent major. Escrache és espoliar la nostra sanitat pública, pagada amb els nostres impostos i ara repagada amb les medicines per als discapacitats i dependents.
Escrache és legislar en detriment de l’ensenyament públic, afavorint els concertats i privats. Escrache és tirar per terra la professionalitat dels nostres funcionaris, professors i metges i voler convertir-los en treballadors amb un sou precari i així l’empresa amigueta de vostés faça el negoci del segle. Qualitat per a vostés i beneficència per als ciutadans. Escrache és que no els importen els millons d’aturats, retallant-los el poc que cobren. Escrache és fer justícia per a pobres i justícia per a rics.
No ho diem nosaltres; ho diuen els jutges i el Tribunal Europeu, que ha sentenciat que les hipoteques espanyoles són il·legals i abusives i vostés ens fan escrache no fent-los cas a cap dels dos. Escrache és que quan eixim al carrer per a protestar contra els seus retalls, vostés ens envien als antidisturbis. Escrache és carregar-se la democràcia com se l’han carregada vostés.
Escrache és dir que es defensa el poble sobirà legislant afavorint el capitalisme més salvatge, important-los un rave el poble. Vostés són els que han humiliat i violentat els desnonats, posant-los una marca en la porta de sa casa, i tot davant els seus veïns.
I ara ens reclamen ajuda i suport a nosaltres, que tenim el cos ple de cardenals deixats per les seues retallades i els seus decrets? Com poden tindre tan repoca vergonya?