En este segon apunt ens fixem en el comportament electoral de tots els partits que han estat representants en l’Ajuntament des de 2003. Des d’aleshores s’han celebrat tres comicis i això permet dibuixar l’evolució de cada formació política i extraure algunes conclusions per a cada sigla.
En primer lloc, resulta evident que en les tres eleccions locals celebrades en el que portem de segle PP i PSOE s’han intercanviat l’hegemonia, però el canvi no és radical. El PP ha aconseguit ser el partit més votat tant en 2007 com en 2011, però es mostra incapaç d’obtindre majoria absoluta fins i tot ara, quan tot bufa al seu favor i el poder de la dreta espanyola és quasi complet a tot l’Estat.
El PSOE, per la seua part, ha arribat enguany a la quota més baixa de suport popular de tota la història democràtica. Menys del 30 % i no aplega als 3.000 vots. Mai una candidatura socialista havia sigut tant poc votada a Puçol. Mantenen els 6 regidors que ja van aconseguir el 2007, però pels pèls. Si EUPV haguera sumat uns pocs vots més, el PSOE hauria perdut un regidor en favor d’esta formació política.
La d’EUPV, precisament, és l’evolució més convulsa de tots els partits. Del 9 % de vots en 2003 ha passat a estar lleugerament per baix del 5 % després de disparar-se fins el 16% en 2007. Este últim resultat va estar completament influenciat per l’efecte alcaldia que EUPV va ocupar entre 2004 i 2007. De la mateixa manera, els resultats que EUPV ha obtingut enguany no es poden entendre sense tindre en compte la traumàtica escissió que ha propiciat l’aparició d’IxP.
UNS CREIXEN, ALTRES HO TENEN TOT PER DEMOSTRAR
El BLOC-Compromís és un dels dos únics partits que aconsegueix millorar els seus resultats en estos 8 últims anys de manera suau. Ara ha obtingut el suport del 6,5 % de l’electorat, els millors resultats de la seua història, superant amb comoditat l’efecte alcaldia que en 2007 ens va deixar fora de l’Ajuntament. Salvant l’anomalia que va representar este any per la raó explicada, l’evolució electoral del BLOC des de la seua aparició, en 1999, és de manteniment o lleuger creixement.
Per últim, el comportament de Pavalur en les dos úniques eleccions en les que s’ha presentat revela que és una opció a la baixa mentre que d’IxP no es poden traure conclusions clares perquè només ha concorregut a unes eleccions i encara ha de demostrar si és capaç de continuar o no.
Cal destacar també que entre 2003 i 2011, l’abstenció en les eleccions locals ha pujat quasi 9 punts mentre que els vots en blanc s’han més que duplicat en estos 8 anys.